Galeria
d'imatgesSubmarinisme
Explicació
La pràctica del submarinisme, que s'està estenent molt en els últims anys, està a l'abast de qualsevol persona, És condició saber nedar rper evitar els perills en el medi aquàtic. Aquest, en aparença hostil, no ho és tant si es posseeixen els coneixements necessaris i es té respecte per les normes elementals de seguretat. El perill més extrem per a el submarinista no ve del fet de desenvolupar-se en un medi diferent de l'aeri, sinó de la necessitat de respirar gasos a pressió, fet que desencadena una sèrie de conseqüències fisiològiques que poden resultar molt perilloses si no s'opera amb la deguda seguretat. Destacaré que ni tan sols en les missions espacials es sotmet a l'organisme humà a aquesta alteració dels processos de respiració i transport de gasos, Doncs les naus i tratjos per a activitats extravehiculars estan presuritzats a una atmosfera, la pressió a nivell del mar. També durant el buceig s'experimenta la 'gravetat zero', encara que al ser els temps d'immersió bastant reduïts aquesta no arriba a tenir efectes sobre l'organisme.
La natació i un bo nivell d'"aquaticitat' (seguretat i comoditat a l'aigua, alguna cosa més que saber nedar) és l'única condició prèvia a l'aspirant a submarinista. Tots els cursos comencem amb una prova de natació en la que la velocitat o la correcció en l'estil són menys importants que la aquaticitat. Superada aquesta prova, el curs es centra en dos aspectes, tant en teoria com en pràctica: maneig de l'equip i normes de seguretat. La fisiopatologia del buceig, el maneig de l'equip i el correcte maneig de Taules i Computadors de buceig constitueixen el nucli de la teoria. Els procediments d'emergència (compartir aire, ascens amb seguretat, descompressió...) són de la part pràctica.
L'EQUIP EMPLEAT
L'equip que ha permès a l'home
l'accés a les profunditats es va desenvolupar tal com el coneixem després de
la 2a Guerra Mundial, sent l'anomenat 'regulador de demanda' la peça clau del mateix,
doncs permet el subministrament d'aire a pressió ambient a demanda del bucejador.
L'aire (no l'oxigen) a pressió (200 atmosferes) s'emmagatzemen en cilindres d'acer
o alumini, als que denominem 'ampolles'. Podem distingir al nostre equip
de submarinisme el que anomenarem 'equip lleuger' i 'equip pesat'. L'equip lleuger
està format per la màscara de buceig, peça imprescindible que ens permet tenir
una correcta visió subaquàtica, el tub de respiració o 'snorkel' i les aletes,
que faciliten la progressió a l'aigua; a això afegim un cinturó i llastra de
plom en quantitat adequada per a aconseguir la flotabilitat neutra.
Aquesta és la part més econòmica de l'equip i la única necessària per a
començar a gaudir del món submarí. L' equip pesat o escafandre autònoma pròpiament
dita, consta de regulador de demanda, ampolla i xalec de compensació de
flotabilitat. A més, un rellotge, un profundímetre, taules de buceig o en el
seu cas una computadora d'immersió són imprescindibles per als càlculs de descompressió.
Una navalla petita (per a tallar caps o sedals, no per a defensar-se de res) i
el tratje de neoprè de la grossor adequada a les temperatures de l'aigua
completaran el nostre equip.
ELS RISCOS
Ja he dit que el risc més acusat és el derivat de respirar aire a pressió, el que suposa que al llarg de la immersió i en funció de les profunditats abastades i el temps de permanència a les mateixes, quantitats de gasos superiors a les normals (especialment de Nitrogen) s'hagin dissolt en els nostres teixits. Al tornar a pressions inferiors, els gasos dissolts a la sang i en els diversos teixits tornen a l'estat gasós, i si això succeeix de manera brusca podem tenir seriosos problemes (enfermetat descompressiva, bends, embòlies...). Igualment, l'aire contingut als pulmons, sotmès a un brusc descens de pressió pot augmentar de volum afectant als alvèols fins desencadenar un quadre de sobrepressió pulmonar, que pot arribar a ser mortal. Es per tant essencial en els cursos l'aprenentatge correcte de les tècniques d'ascens, de les velocitats adequades, del maneig de taules i computadores, de les tècniques d'auxili i assumir el respecte escrupulós de les parades de descompressió. Molts es preguntaran per què utilitzem aire i no oxigen pur en les immersions: la resposta és la neurotoxicitat de l'oxigen per sobre d'un umbral de pressió parcial (1,7 Atm.), el que fa que a profunditats superiors a vuit metres sigui impossible utilitzar oxigen pur, que gairebé s'utilitza en bucejar en excepció per a aplicacions militares en circuit tancat. Les mescles de nitrogen i oxigen diferents de les proporcions atmosfèriques, anomenades NITROX, permeten un buceig en que disminueixen els riscos de la descompressió, i les mescles complexes (TRIMIX, amb Heli) permeten el buceig fins cotes prohibides per a aquest amb aire, però això queda reservat a treballs professionals.
LA RECOMPENSA
Malgrat els perills, igual que conduir un cotxe, el buceig és molt segur sempre i quan respectem les lleis que el regeixen. A diferència del codi de la circulació (si em salto un STOP i no ve ningú no em passarà res...) les lleis que regeixen el buceig són les de la física, i en aquestes no s'admeten excepcions ni hi ha segones oportunitats. Respectant-les (és de sentit comú) gaudirem d'un món apassionant, en el que ens movem ingràvits en tres dimensions contemplant una naturalesa fascinant. Un món al que hem de respectar per la seva fragilitat, del que ens emportarem tan sols fotografies. Les costes espanyoles són variadíssimes, des de les quasi tropicals de l'Illa d'El Ferro a les rudes condicions del Cantàbric. Tan bells són les formacions de corall negre a les coves canàries com les praderes de Fucus Santanderines. I les extenses praderes de la fanerògama Posidonia oceànica del Mediterràni suposen un valor ambiental d'extraordinària importància.